La vida d'Alan Turing en 15 curiositats

Una de les figures més destacades del món de la informàtica

Avui, vint-i-tres de juny, es commemora l’aniversari del pare de la informàtica moderna. De Turing se n’ha parlat molt, però et donem 15 curiositats que potser no sabies.

1.
Va viure els primers 13 anys a l’Índia, ja que el seu pare era treballador de l’Administració colonial. La seva mare, però, volia que el seu fill naixes a Anglaterra. I així va ser.

2.
Quan tenia 14 anys, l’any 1926, va ingressar a l’internat de Sherborne, a Dorset. Just el primer dia va coincidir amb una vaga general al país, però tenia tantes ganes d’assistir a classe que va fer el recorregut, 96,5 km, amb bicicleta, fent nit a una fonda. Aquest fet el va fer sortir a la premsa local, però no va ser un fet puntual, el seu amor per l’esport va durar tota la seva vida.

Foto: Saffron Blaze

A la costa del comtat de Dorset, on va estudiar Turing, hi ha una estructura natural anomenada “Durdle Door”, una atracció turística molt típica de la zona.

3.
Corria per desestressar-se, i formava part del club d’atletisme. L’any 1948 va estar a punt d’anar a les Olimpíades, però una luxació del maluc ho va impedir. Tot i això la seva millor marca en una marató és de 2 hores i 4 minuts.

4.
A l’internat va conèixer qui seria el seu primer amor, Christopher Morcom. Però la mort prematura d’aquest, fruit d’una tuberculosi bovina, el va sumir en una devastació emocional i va provocar que es replantegés la seva fe convertint-se en ateu.

5.
Era molt tímid i en moments de tensió l’atacava un lleu tartamudeig. Tot i això tenia un sentit de l’humor molt marcat i clarament britànic. També es diu que era molt maniàtic, que encadenava la tassa de cafè al radiador perquè no li prenguessin, que anava vestit amb el pijama sota l’abric o que a la primavera-estiu anava amb una màscara antigàs per protegir-se del pol·len. Tot i això, és impossible saber on acaba la persona i on la llegenda.

6.
Gràcies al fet que va desxifrar el codi enigma, el codi que utilitzaven els nazis durant la II Guerra Mundial, s’estima que va salvar la vida de 14 milions de soldats, i va escurçar la durada de la guerra dos anys, segons estimacions oficials britàniques. Tot i aquesta proesa, no va ser fins a vint-i-cinc anys després que es va fer pública la seva contribució, ni els seus propis pares ho sabien. De manera que quan es va suïcidar el món no coneixia el que havia fet, ja que era Secret d’Estat.

7.
Joan Clarke va ser la seva companya en desxifrar el codi enigma, tot i ser una dona treballava com a criptòloga. Es van fer grans amics, fins al punt que Turing li va demanar matrimoni, però el matemàtic s’ho va repensar a causa de la seva homosexualitat i el va acabar trencant. Van continuar sent grans amics fins al seu suïcidi.

"Vam fer algunes coses junts, potser vam anar al cinema, etc., però, sens dubte, va ser una sorpresa per a mi quan va dir..."Consideraries casar-te amb mi?"
"Però, tot i que va ser una sorpresa, no vaig dubtar a dir que sí, i després es va agenollar i em va besar, encara que no teníem gaire contacte físic"
"Ara, l'endemà, vaig suposar que aniríem a caminar una mica plegats, després del dinar. Em va dir que tenia una tendència homosexual"
"Naturalment, això em va preocupar una mica, perquè sabia que era alguna cosa que era pràcticament permanent, però vam seguir"
"No obstant això, pocs mesos més tard, Turing va trencar el compromís, creient que el matrimoni acabaria fallant"
Joan Clarke en una entrevista per a un documental de la BBC Horizon, emès el 1992

La figura de Joan Clarke també és molt curiosa i molt oblidada. Et proposem aquest article perquè la coneguis més!

8.
La seva homosexualitat va sortir a la llum quan va denunciar a la policia un robatori que havia tingut lloc a casa seva. Durant la investigació es va demostrar que ell i el còmplice del lladre, Arnold Murray, eren amants. La investigació es va parar en sec, ja no importava si hi havia hagut robatori i qui havia estat el lladre, el van imputar càrrecs d’indecència greu i perversió sexual. Com que va considerar que no devia disculpar-se amb ningú el van condemnar.

9.
Les conseqüències de què la seva homosexualitat fos de domini públic van ser desastroses per a ell i la seva feina. El govern britànic li va retirar l’acreditació de seguretat nacional. Turing va ser retirat de la seva feina amb ordinadors, se li va prohibir continuar amb la seva tasca de consultoria amb el GCHQ (Government Communications HeadQuarters), ja que des del 1948 hi havia una llei que resava que els homosexuals no podien desenvolupar tasques en matèria de Seguretat Nacional.

10.
El ‘delicte’ que havia comès Turing es basava en una llei de l’era victoriana, concretament, del 1885. Quan el van condemnar li van donar a escollir entre dos anys de presó o la castració química. Turing va escollir la segona opció, el que li va comportar una profunda depressió.

11. ‘El perdó’
Al juny de l’any 2009, el programador John Graham-Cumming va enviar una petició al govern del Regne Unit per demanar que se li demanés perdó a Turing per la persecució que va patir per la seva homosexualitat.

Al setembre del 2009 va arribar el perdó de la mà del llavors Primer Ministre britànic, Gordon Brown, que escrivia una carta de disculpa:

Fes clic aquí per llegir un fragment de la carta

"Milers de persones s'han unit per demanar justícia per a Alan Turing i perquè es reconegui la forma atroç en què va ser tractat. Turing va ser jutjat per les lleis del moment, però no podem fer res per tornar enrere. El tracte que va rebre va ser veritablement injust, pel que em complau tenir l'oportunitat de dir que sento molt el que va passar. Alan i molts milers d'homes homosexuals van ser condemnats per lleis homòfobes rebent un tracte terrible [...] i mereix el reconeixement d'haver contribuït a la humanitat, perquè aquells que vam néixer després de 1945 ho hàgim fet en una Europa unida, democràtica i en pau [...] Així que, en nom del Govern britànic i de tots els que avui viuen gràcies a la feina d'Alan, he de dir: ho sentim molt, et mereixes quelcom millor"

12.
Al voltant de la mort del programador, però, sobretot, de com va morir se n’han derivat moltes llegendes:

Blancaneus era la seva pel·lícula preferida, i es diu que es va suïcidar fent-li un homenatge.
La mare d’Alan Turing, Ethel Sara Stoney, sempre va sostenir que el seu fill havia mort per accident. Ella sostenia que Turing era bastant despistat i podria haver deixat el cianur per casa i la poma entrar-hi en contacte sense voler. Tot i això, no és l’única que dubta del suïcidi d’Alan Turing: hi ha, com ella, qui creu que és un accident, i hi ha qui creu que va ser un assassinat per totes les coses que sabia i havia de callar.
El logo d’Apple sempre s’ha dit que era un homenatge a Alan Turing, fent referència a la manera com es va llevar la vida. Sobretot perquè entre el 1976 i el 1998, la poma mítica de l’empresa californiana lluïa amb els colors de la bandera gai. Apple ho ha desmentit en repetides ocasions, però la llegenda ja està al carrer.

13.
L’any 2013 va arribar el torn de la Reina d’Anglaterra, l’Elisabet II, que li concedia l’indult per «una sentència que ara es consideraria injusta i discriminatòria», tal com va anunciar el ministre de Justícia, Chris Grayling.

14.
L’any 2014 es va fer una pel·lícula sobre ell: ‘The imitation game’. Benedict Cumberbatch va ser l’actor encarregat de posar-se a la pell de Turing. Keira Knightley va ser l’actriu que va interpretar a la criptòloga Joan Clarke.

Aquesta pel·lícula va tenir 8 nominacions als prestigiosos premis Oscars, dels quals en van guanyar un Oscar al millor guió adaptat.

Benedict Cumberbatch (Turing a The imitation game) va ser un dels firmants de la petició al govern britànic perquè demanés perdó a Turing.

Tot i això, si un dia us decidiu a mirar la pel·lícula, hi ha algunes variacions (o llicències artístiques) que s’allunyen del veritable Turing. Descobreix els 6 errors de la pel·lícula!.

15.
L’any 2016 s’aplica la ‘llei Turing’, que és l’extensió de l’indult que li va atorgar la Reina però, aquesta vegada, a totes aquelles persones que van patir les lleis homòfobes. Un total de 49.000 persones condemnades fins al 1967, any en què l’homosexualitat deixa de ser il·legal al Regne Unit. Entre els quals es trobava l’escriptor Oscar Wilde.

Aquest fet va tenir detractactors no tant en el fons com en la forma. Per exemple el cas de l’escriptor i activista homosexual, George Montague, inculpat l’any 1974, que va expressar, en primer lloc, que havien demanat un ‘ho sento’ i no ‘un perdó’. I, en segon lloc, va afirmar que “acceptar el perdó és admetre que vas ser culpable. Jo no vaig ser culpable de res. Només vaig ser culpable d’estar en el lloc equivocat en el moment equivocat”.

Foto: Glavo

Turing també va descobrir com es generaven els patrons a la pell dels animals, com ara la dels guepards. Avui en dia encara s’utilitza la seva feina per estudiar aquests patrons.

En profunditat… què va inventar Alan Turing?

Va desxifrar el codi enigma.

Com ja s'ha dit anteriorment (curiositat número 6), Alan Turing va ser qui va desxifrar el codi enigma, el sistema de comunicació que utilitzaven els nazis en la II Guerra Mundial. Aquest codi provenia de la màquina Enigma que tenia un sistema d'algoritmes que canviaven cada 24 hores. Cada vegada que es premia una lletra en el teclat de la màquina Enigma, aquesta era substituïda per tres rotors interns, el que donava 10.000 bilions de possibles configuracions. Fet que feia molt complicat desxifrar-ho.

Turing ho va desxifrar amb la màquina Bombe, una màquina electromagnètica que se servia d'anàlisi matemàtics per determinar quines eren les posicions més factibles dels rotors, perquè es poguessin provar com més aviat millor. Aquesta màquina és originària de Polònia, i rep aquest nom perquè un dels científics, mentre discutien quin nom li havien de posar, es menjava un gelat francès anomenat 'bomba', en polonès 'bombe'. Els polonesos necessitaven ajuda i van convidar a científics francesos i anglesos, entre els quals un col·lega de Turing, Dilly Knox.

Els missatges que interessaven més a la Gran Bretanya eren aquells que enviaven els submarins alemanys que operaven a l'Atlàntic Nord. El motiu era que després de la conquesta de França, Anglaterra es va quedar sola a Europa per fer front a Hitler. Els subministraments tant de menjar com de tot tipus de mercaderies arribaven amb vaixells des dels Estats Units, i els alemanys, amb els seus submarins U-Boot, els enfonsaven. Corrien el risc de morir d’inanició mentre els bombardejaven.

Aquests missatges utilitzaven un sistema Enigma de major seguretat. Tenien 8 rotors en comptes dels 5, per tant, les possibilitats augmentaven. Turing va interceptar uns documents alemanys on estaven escrites les claus del mes de febrer del 1941 i a partir d'elles es va poder reconstruir el sistema. Es va desenvolupar una tècnica estadística que permetia conèixer la identitat de cada rotor en la màquina xifradora, per després aplicar la màquina desxifradora al missatge.

No va ser fins 25 anys després del suïcidi de Turing, l'any 1970, que el món va saber que gràcies a ell la II Guerra Mundial va acabar abans i amb victòria aliada. Això es deu al fet que era Secret d'Estat.

En aquest article de ‘The New York Times’ podeu veure com funciona la Màquina Enigma i fer una simulació.

El test Turing.

Turing va començar a explorar el món de la Intel·ligència Artificial. Ell pensava que si una màquina es podia comportar com un ésser intel·ligent, llavors ho devia ser. La pregunta que el va mantenir capficat tota la vida va ser: les màquines pensen?

Per aquest motiu es va inventar un test, l'anomenat test de Turing. És un joc d'imitació. En una sala hi ha un jutge que va emetent preguntes, i les responen una màquina i un humà en una sala separada del jutge. Les respostes s'emeten a través d'un xat, de manera que el jutge no veu qui respon. Si el jutge no sap distingir entre l'individu i l'ordinador es considera que la màquina és intel·ligent.

Les crítiques a Turing no es van fer esperar, des de la seva Anglaterra victoriana li van dir que Déu no havia dotat ni als animals ni a les màquines d'ànima.

En l'actualitat una de les aplicacions del test de Turing més estesa i que fem servir constantment és el control de spam. El CAPTCHA (Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart) té com a jutge a un ordinador.

ELIZA

L'any 1960, 10 anys després de la publicació del seu article, el professor d'informàtica del MIT, Joseph Weizenbaum, va dissenyar els primers programes a processar el llenguatge natural. ELIZA, que estava inspirat en els postulats d'Alan Turing, funcionava buscant paraules clau de les frases de l'usuari i responent amb una frase registrada en la seva base de dades. Tot i això, tenia els seus límits, no entenia els enunciats i tenia incoherències a l'hora d'escriure.

L'any 1990 es va iniciar el Premi Loebner, dotat en 100.000 € al programa que passes el test Turing. El premi és anual, per si us voleu animar!

La primera vegada que un jutge va confondre una màquina amb un humà va ser l'any 2010. Va ser el robot Suzette, de Bruce Wilcox. Si vols pots parlar-hi una estona en aquesta web!

La Màquina universal.

Turing va descriure una màquina teòrica que manipula els símbols escrits en una cinta llarga, d'acord a una taula de regles. La màquina consta d'un capçal que pot llegir i/o escriure en una cinta de paper. La màquina, però, només pot utilitzar les següents operacions: avançar el capçal a dreta i esquerra, llegir el contingut, esborrar-lo o escriure en un tros de la cinta de paper.

Amb aquest dispositiu va assentar les bases teòriques per a la construcció de futures màquines i va establir el concepte d'algoritme.

Per entendre la incidència d'aquest invent s'ha de tenir en compte que abans les màquines estaven fetes per realitzar una tasca específica. La programació d'una màquina perquè fes tasques completament diferents, el que avui dia coneixem com a ordinador (amb moltíssims avenços), estava molt lluny de ser una realitat i, fins i tot, es veia com a massa ambiciós.

Turing volia una màquina que no necessités cap humà que la programés per canviar de tasca, com passava amb la màquina de Charles Babbage. Volia una màquina que funcionés a alta velocitat i li permetés emmagatzemar les instruccions i la informació d'una manera compacta.

Només ens queda preguntar-nos: de què hagués estat capaç si el 7 de juny del 1954 no s'hagués llevat la vida?

10 tips bàsics que t’ajudaran a esciure qualsevol article per a un blog

Els vols saber?

Foto: Qimono

La natura sempre va per davant. La biosíntesis proteica per la qual es creen les proteïnes, utilitza un sistema molt semblant al Test de Turing per identificar l'ordre dels aminoàcids que la componen.

La cronologia de la seva vida.

Si ens vols conèixer millor,
contacta'ns. I si t'agrada, segueix-nos!