Ara sí, el COM.
Parla perquè t’entenguin, no estàs parlant amb un catedràtic, ni amb un expert en la matèria; estàs parlant amb algú que busca ajuda en els teus articles.
No has de demostrar res, has d’aconseguir que t’entenguin i connectar amb el lector.
No siguis exageradament formal, pots utilitzar un to despreocupat. No li estàs enviant una carta a la Reina d’Anglaterra.
Ni de vostè, ni amb formalitats vàries. Estaràs fora de lloc.
Parla clar i concís, utilitza paraules tècniques però des d’un punt de vista d’educar al lector, no de fregir-lo a tecnicismes que el faran sortir del blog cames ajudeu-me.
No estem escrivint un llibre, no calen figures retòriques inútils, ni frases atractives que suggereixin reflexió. Anem al gra!
No donis mai, res, per entès. El que per alguna persona és obvi per altres és una llacuna.
Què és un plug-in, una eina open-source, el famós blockchain… per malalts d’aquest àmbit són paraules familiars, però per la majoria de la població no ho són. Igual que si un biòleg ens parlés de cromosomes, genotips i fenotips.
No facis perdre el temps, per a tothom és or!
Compleix les promeses, si en el titular has promès la solució a X problema, aquesta ha d’aparèixer a l’article. La credibilitat és un dels elements més importants d’una marca!
El pacte és aquest: amb el titular els promets alguna cosa (bé amb forma de pregunta, d’afirmació o d’enigma) i ells llegeixen l’article a la recerca d’aquesta promesa, de la solució al titular.
Àrea client
